Davant la situació actual al cos policial, des del sindicat de l'escala intermèdia de comandaments volem expressar la nostra preocupació i fer una crida urgent a la reflexió sobre el paper clau que exerceix la nostra escala dins l'organització. El nivell de resistència i compromís que constantment hem demostrat no és infinit, i cada cop és més evident la dificultat de mantenir l'equilibri entre dues realitats divergents al cos. És evident l'existència de dues realitats dins del cos: d'una banda, l'escala bàsica, i de l'altra, l'escala superior. Aquesta dicotomia dificulta la creació de ponts d'unió i genera una sensació de desprotecció a l'escala intermèdia.

L'escala intermèdia ha estat tradicionalment el pont entre la base i la cúpula, les "bisagres" que han facilitat la comunicació i el funcionament intern. No obstant això, ens trobem davant d'una realitat on aquestes funcions de cohesió són cada vegada més difícils de mantenir, sobretot per la falta de reconeixement i suport cap a la nostra tasca. 

És cert que l'escala intermèdia es caracteritza per un sentit corporatiu elevat, però això no significa que renunciem a reclamar els nostres drets com a escala de comandament. Som plenament conscients del nostre compromís amb el cos, però aquest compromís no pot ser excusa per deixar de banda les reivindicacions que ens corresponen per justícia. 

Actualment, l'escala intermèdia és la que rep menys reconeixement dins el conjunt de comandaments, una situació insostenible que no només afecta la moral dels qui hi treballem, sinó també la capacitat del cos en conjunt per afrontar els reptes actuals i futurs amb eficàcia i cohesió.
Fins quan? És la pregunta que ens fem davant la tensió creixent que suportem dia rere dia.

Per tot això, exigim un reconeixement real i tangible a la nostra feina i la revisió urgent de les condicions que ens permetin seguir exercint amb garanties el nostre paper de comandament, amb la dignitat i el respecte que aquesta responsabilitat implica.