En el marc de les darreres sessions de la Mesa de Negociació i el Consell de la Policia, des del SEIME-FEPOL hem traslladat a la  Prefectura i a la Subdirecció General de Recursos Humans (SGRH) la necessitat de fixar un criteri clar i unívoc respecte a l'obligatorietat d'atendre comunicacions telefòniques fora de l'horari de servei. 
Iniciativa del SEIME-FEPOL davant la incertesa de l'escala intermèdia 
Aquest punt d'especial rellevància ha estat introduït de forma directa per la nostra organització arran de les nombroses consultes i dubtes rebuts per part dels membres de l'escala intermèdia. Els sergents i sotsinspectors requereixen un marc de seguretat jurídica definit que delimiti clarament on acaba la seva jornada laboral i quines són les obligacions reals respecte als dispositius corporatius, evitant interpretacions equívoques que afectin la seva conciliació i el seu dret a la desconnexió digital.
Delimitació estricta de l'obligatorietat en l'atenció de requeriments
En el debat tècnic mantingut, s'ha matisat de forma taxativa un criteri organitzatiu fonamental: l'obligació d'atendre trucades, missatges o requeriments operatius recau de manera exclusiva en aquells efectius que es troben físicament de servei o que estan sota el règim de disponibilitat retribuïda. Fora d'aquestes dues situacions ponderades i regulades, no existeix cap subjecció horària ni obligació de resposta immediata.
Naturalesa jurídica i operativa del règim de disponibilitat
El concepte de disponibilitat comporta una obligació legal, operativa i restrictiva de la llibertat personal. Estar inclòs en aquest règim implica el deure d'estar localitzable de forma permanent i en condicions psicofísiques d'actuar o reincorporar-se al servei de forma immediata. És precisament aquesta limitació del temps personal i de moviment la que justifica i exigeix la seva corresponent compensació econòmica a la Relació de Llocs de Treball (RLT).
Absència de complement i exclusió de responsabilitat disciplinària
L'Administració ha clarificat i confirmat el criteri defensat de forma analítica: qualsevol comandament que no percebi un complement específic de disponibilitat o que no estigui cobrint una guàrdia retribuïda no té cap obligació d'atendre el telèfon mòbil fora del seu horari ordinari. En conseqüència, l'efectiu pot respondre en el moment que consideri oportú —ja sigui hores o dies més tard, un cop reincorporat a la seva jornada— sense que aquesta conducta pugui derivar, en cap cas, en cap mena de responsabilitat disciplinària o retallada de drets.
Responsabilitat inherent al càrrec vs. Guàrdia permanent
Des del SEIME-FEPOL hem exigit que el concepte de "responsabilitat inherent al càrrec", propi de les funcions de l'escala intermèdia, no es confongui ni s'utilitzi de forma espúria com a sinònim d'una guàrdia permanent i gratuïta de 24 hores. La disponibilitat és un instrument organitzatiu que es paga per garantir la capacitat de resposta immediata de l'estructura policial. Si no hi ha retribució de la disponibilitat o del complement de comandament corresponent, es manté la total llibertat de moviments i l'ús del dispositiu mòbil esdevé absolutament voluntari, sense exigències de brevetat ni subjecció temporal.