Us informem dels punts tractats en la darrera reunió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA), on ens han presentat un canvi d'estratègia significatiu respecte a la regulació de la segona activitat.
A continuació, detallem els aspectes més rellevants:
El Sotsdirector de Recursos Humans ha reconegut obertament l'obsolescència de l'actual ordre de l'any 2009, la qual s'ha demostrat ineficaç en el seu intent de llistar de manera exhaustiva totes les funcions permeses. Davant d'aquesta situació, s'ha presentat una nova estratègia normativa que suposa un canvi de model substancial. La nova regulació es reformularà per establir exclusivament aquelles tasques que no es poden dur a terme, com ara el patrullatge actiu al carrer, les funcions de reacció operativa o aquells llocs on la condició física sigui un requisit indispensable per al servei. Amb aquest nou plantejament, tota la resta de funcions podrien ser considerades aptes per defecte. S’ha clarificat que el nou model de segona activitat serà d’aplicació transversal per a totes les categories del cos, des de l’escala bàsica fins a l’escala superior. En aquest sentit, les limitacions funcionals dependran directament de la causa del passi a aquesta situació: per a les sol·licituds derivades de l’edat, les restriccions vindran determinades per allò que dictamini una nova ordre normativa; d'altra banda, en els casos motivats per causes mèdiques, serà el mateix informe facultatiu el que fixarà l’abast i la naturalesa de les limitacions específiques de l’agent.
En el marc d'aquesta reestructuració, s'està treballant conjuntament amb la Comissaria Superior Tècnica per actualitzar la Relació de Llocs de Treball, amb l'objectiu d'identificar quines posicions poden ser ocupades indistintament per agents en primera o segona activitat. Aquesta mesura preveu la creació d'una "cadira mixta" en destinacions com comissaries de districte o àrees tècniques específiques, on la naturalesa del lloc permeti aquesta flexibilitat operativa. Així mateix, el nou model preveu l'establiment de quotes màximes de personal en segona activitat que podran integrar-se en unitats com les de Seguretat Ciutadana o Investigació, garantint que la incorporació d'aquests efectius no comprometi en cap moment la capacitat de resposta operativa. 
Un altre punt tractat és la proposta de designar comandaments de referència a cada Regió Policial i als Serveis Centrals per coordinar tot allò relacionat amb la segona activitat. Aquestes figures actuaran com a enllaços directes per assessorar els membres del cos sobre les funcions, els tràmits, les places disponibles en el territori i la viabilitat de les sol·licituds segons la realitat operativa de cada zona. Des de  la nostra organització sindical, valorem positivament aquesta descentralització, ja que permetrà un assessorament més personalitzat i proper. No obstant això, instem que aquestes figures de referència tinguin la formació i el suport estructural necessaris per resoldre els dubtes i evitar que el procés es converteixi en un mur burocràtic.
Des del SEIME-FEPOL, hem traslladat  l'exigència que la voluntarietat esdevingui el pilar central del nou model de segona activitat. En aquest sentit, hem reclamat que, un cop sol·licitat el passi a aquesta situació, es garanteixi, sense distinció de categories, la lliure elecció entre destinació actual o domicili. Hem denunciat frontalment que l'assignació d'ofici de la localitat de destinació, tal com es fa actualment, és un model imposat que ignora les necessitats de conciliació dels afectats.
Per finalitzar, se'ns han facilitat dades sobre l’operativa dels tribunals mèdics de segona activitat, posant de manifest la necessitat de millorar la gestió de les cites per evitar demores innecessàries que afecten tot el col·lectiu. Actualment, l’ICAM només realitza una sessió mensual dedicada exclusivament a la segona activitat, amb una capacitat limitada a vuit visites per jornada. En aquest sentit, s'ha informat que durant l'any 2025 un total de deu persones citades no es van presentar a la seva revisió; un fet especialment crític si tenim en compte que una sola persona que no comparegui pot arribar a bloquejar fins a tres convocatòries si no justifica degudament la seva absència. Aquestes incompareixences no comunicades es tradueixen directament en retards d'entre dos i tres mesos per a la resta de companys que es troben en llista d'espera. Per tot plegat, ens demanen que fem una crida a la responsabilitat individual: és fonamental que qualsevol persona que no pugui assistir a la cita ho comuniqui amb la màxima antelació possible per tal que la plaça pugui ser aprofitada per un altre company del cos.