És evident que les males decisions que darrerament ha pres la Subdirecció general de recursos humans fa previsible, que una part important del col·lectiu que tenia previst presentar-se a les properes convocatòries de promoció, finalment no ho acabarà fent.

Malgrat que el Pla d’Igualtat contemplava dins les seves mesures, la territorialització de les convocatòries de promoció, el mes de març (i per sorpresa del col·lectiu) l’Administració ens comunicava que, per no haver previst els canvis legislatius necessaris, no es duria a terme.

Alhora, el passat 4 de maig (després que es reunís el Tribunal qualificador), es va fer pública la previsió del calendari de les convocatòries de promoció interna. Segons aquesta (i per sorpresa de tothom) mentre que la realització de la primera prova (coneixements i llengua catalana) està prevista fer-la entre el 4 i el 10 de juliol, la segona (físiques) està prevista entre el 24 i 28 de juliol.

A aquest efecte, des del Seime-FEPOL considerem que aquesta previsió dificulta la compatibilitat de la realització de les proves amb la conciliació familiar, afectant també la planificació de les vacances (amb especial afectació si són a l'estranger) o la dificultat de planificar una operació que comporti una recuperació en l'àmbit físic. I és que, amb tan poc marge de previsió i amb les vacances ja assignades, aquesta previsió d’exàmens farà que persones que volien participar-hi hauran de decidir si es presenten (i anul·len les vacances ja pagades) o, per contra, no es presenten (perdent els diners que ja han pagat).

Per tant, deixant de banda el que implica fer unes proves físiques al pic de l’estiu i en contra d’incentivar que “el talent” es presenti als concursos de promoció (tal  com així l’Administració no s’ha cansat de dir en les reunions), per les decisions preses i la mala gestió feta, ens trobem amb unes proves al bell mig dels períodes de vacances i sense una territorialitat que ja tothom donava per feta.

De res ens serveix l’excusa que les convocatòries de promoció interna són voluntàries, ja que ha de ser la mateixa Administració la qui, amb les seves decisions i la seva gestió, incentivi al col·lectiu a presentar-se.

Per tant, continuarem treballant per un canvi en les maneres de fer i per assolir que, com a mínim, hi hagi una Administració a l’altre costat que escolti al col·lectiu i que no sempre tiri per la via ràpida, més quan les seves decisions afecten negativament en la vida de les persones membres del cos de mossos d’esquadra.